Gran Teatre del Liceu. Barcelona. 11 set.08.
17.07.2008
Marina Rossell, Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 11 de setembre de 2008 – 21 hores


Marina Rossell, Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 11 de setembre de 2008 – 21 hores

Del nou cd: Clàssics catalans…
Per tu ploro (mp3) (exclusiu) (sardana replantejada)
Regal per tu! // Regalo para tí!
# # # # # # # #
Sobre “Clàssics catalans…”. Aigua Pura
Heus aquí el formidable i, alhora, delicat treball de la Marina: rescatar de l’oblit la tradició musical de la Renaixença catalana, netejar-la de l’excés de sentimentalitat i cantar-la com la font que encara raja una aigua pura.
Antoni Puigverd
He ahí el formidable y delicado empeño de Marina: rescatar del olvido la tradición musical de romanticismo catalán, limpiarla de todo exceso sentimental y cantarla como la fuente de la que mana todavía un agua pura.
Antoni Puigverd

MARINA ROSSELL EN “CLÀSSICS CATALANS”
PREMIOS ” ACADÉMIA DE LA MÚSICA”
Junt: Miguel Bosé, Diana Navarro, L. E. Aute, Andrés Calamaro, Mala Rodríguez, Jabier Muguruza, Carlos Núñez, etc…
Gala entrega Premios: el día 3 abril, auditorio Miguel Delibes, Valladolid


Por Santiago Delgado. (A Marina Rossell).
Cuando, el pasado verano, escuchaba a Marina Rossell, el la localidad murciana de Barranda, cantar, espléndida de voz, sentimiento y alma, su habanera “Naciste en una guerra”, supe enseguida que su estribillo se iba a quedar conmigo para siempre.
Poco importa que la memoria no sea fiel a la letra. Ni siquiera sé si el título es fidedigno. Pienso a ese tipo de memoria como esa niebla que embellece los fondos de los cuadros de Da Vinci, esa nube baja padiana a la que el artista dio categoría estética. Sí, ese estribillo que decía: “Dónde está el olor, el sabor, el color… y el son”. Y se refería a la nostalgia de los soldaditos españoles de alpargate y rayadillo que lograron regresar a España, y que en algún puerto pescador desde Cadaqués a Torrevieja, memoraban aquellos días caribeños, plenos de sensación y de amores, en que gozaban de la excelencia personal que sólo el Caribe proporciona.
De esto, surgió la habanera, ese danzón que sabe acunar el sentimiento como ningún otro. Toda habanera es elegía del Paraíso Perdido. Han pasado cadi diez años desde que hizo cien de su vuelta. “Más se perdió en Cuba, y volvieron cantando”. Dice el dicho español acuñado en aquellos años. Y lo que cantaban era eso… habaneras. Habían perdido una guerra, y su canción lloraba, no la derrota, sino la pérdida de unas playas hechas de tranquilidad, de un sol eterno y de unas maneras de habla suaves y cantarinas. Quizás en algún otoño mediterráneo posterior, tras un levante fuerte, con el ritmo pausado de la ola que ayer llegaba furiosa a la playa, surgieron las letras nuevas, adaptadas al sentir de la misma ola, que acaso viniera de la misma Habana o de Santiago…
Por eso, Marina Rossell acertaba a recordarle a la dulce habanera su nacimiento en tiempos de tribulación extremos. Nada menos que en una guerra. Y la elegía era verdad. Y por eso triunfó en el corazón del resto de los españoles. Y sigue hoy gustando. La habanera de Marina Rossell, escuchada tierra adentro, casi celtibérica, me trajo el mar y su brisa caliente, templada como un amor perdido sin tragedia, aceptado como se acepta todo lo natural que hay en el mundo. Vale.



20/01/2007. + Moustaki.
Ha estat a Barcelona presentant el seu llibre: “Set contes Fronterers” junt amb Lluis Llach, J. de Sagarra i jo mateixa.
Em va convidar a cantar emb ell, al concert del Palau.
Siempre es maravilloso, compartir una canción con él!
(ver vídeo Georges Moustaki + Marina Rossell, “Rodamon”, Palau de la Música)


Conocer y cantar con Lila es una experiencia que no se olvida, lleva en su sangre la música y el placer de compartir.
Va ser una gran alegría que Lila em convides el seu concert, és una cantant càlida i plena de vida!


24/12/2006. Betlem, Palestina.
Cantar en Belén en Noche Buena, no te deja indiferente.
La Nit de Nadal a Betlem, cantant el Cant dels Ocells.



28/01/2007. + Raimon.
Raimón .Sempre l’he estimat i admirat, es un referent.
Es para mi un gran referente. Siempre lo he querido y admirado.


Aquí estem, junt amb en Raimón, en l’acte de “Sí al procés de pau” amb les representans del moviment basc Ahotsak (la veu de les dones en euskera)


Va ser inoblidable, preciós, cantar a la plaça de Vic !!!
Es una de las plazas más bonitas del mundo. Fué bellisimo cantar en ella.


Sóc una admiradora del seu talent, ell és un multi instrumentista, em va commoura sentir-lo cantar en català al meu costat.
Uno de los grandes: Pedro Aznar, fué emocinante compartir con él una canción.


Nilda Fernandez es tant expressiu! les seves cançons són especials.
Con Nilda nos conocemos de Paris junto con G. Moustaki, dos amigos de verdad.


Pablo,Xabier és bonic veure creadors de cançons tan personals i únics com ells dos. / Preciso estar con dos compositores tan cristalinos como ellos dos,recuerdo la conversación de esta cena como un tesoro. Junto a nosotros el biografo de Música de Autor, Fernando Lucini.


Mikel Laboa, un dels grans… molt estimat per mi / gran creador Mikel Laboa una alegría estar con él.



Emocionant compartir escenari amb Jordi Savall, Carles Santos, Mísia, Paco Ibañez.


A Eivissa aquest estiu concert contra la destrucció de L’illa amb Marina de Ojos de brujo a les proves de só.
En Ibiza cantando con Marina de Ojos de Brujo.

*
Gràcies per entrar volgut amic, volguda amiga… aquesta serà la nostre finestreta “secreta” per comunicar-nos; per rebre la vostra “veu” tal com rebeu la meva… He acabat de gravar un nou cd “Vistas al mar” sobre un tema monogràfic: havaneres, havaneres colonials (El meu avi, La bella Lola, El adiós del soldado, Llop de mar, La paloma… ) amb noves armonitzacions i amb la intenció d’aportar una nova sonoritat.
També jo n’he escrit una, per exemple, “Ruta de estrellas” arran del viatge a Mèxic -Ciudad Juárez- on vaig veure el dolor a l’intemperie de les mares de Juárez…
Que aquesta web ens sigui útil a tots!!!
Gràcies de nou per ser aquí i gràcies per escoltar-me!
Marina.
*
¡Gracias por entrar! querido amigo, querida amiga, esta será nuestra ventana “secreta” donde nos podremos comunicar… Acabo de grabar un nuevo Cd “Vistas al mar ” donde abordo un tema monográfico que siempre me ha seducido: las habaneras, habaneras coloniales (La paloma, El meu avi, La bella Lola, La golondrina, El adiós del soldado ) este ritmo de ida y vuelta, con nuevas armonizaciones y con la intención de aportar un sonido nuevo…
También he escrito algunas como “Ruta de estrellas” sobre el reciente viaje a México -Ciudad Juárez- donde vi ese dolor a la intemperie que es el de las madres de Juárez.
¡Que esta web nos sea útil a tod@s! Gracias mil por estar ahí.
¡Gracias por escucharme!
Marina.
*

Tot sobre el nou disc “Vistas al mar” (havaneres colonials) en aquesta, la nova web. Todo sobre el nuevo disco “Vistas al mar” (habaneras coloniales) en esta, la nueva web. Everything about the new cd “Vistas al mar” (colonial sea shanties) on this, the new web. Tout au sujet du nouveau cd “Vistas al mar” (habaneres de l’époque coloniale) sur ceci, le nouveau web.


Aquí estem…25 anys després amb la Maria del Mar, cantant per Xarxa Feminista, per commemorar aquest aniversari.
Después de 25 años, conmemorando el aniversario de la Xarxa Feminista.


Estimat Serrat, cantant mític de la meva adolescència!
Serrat querido, cantante mitico desde mi adolecencía!
